marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de gener de 2020
0 comentaris

TROS DE QUÒNIAM

Si sents, ment endins, que la vida
et confina als gulags de la malenconia;
si et sents argollada la caminera
per les mans emmorcades de la incertesa;
si et sents un tros de quòniam hostatge
de la pitjor de les misèries,
això és, mancat de paraules clarents;
si et sents poc menys que un zero
a l’esquerra del sentiment,
fuma de tot i a tota hora.
Beu a la clotella i a escarada,
atipa’t de dormissons,
narcotitza’t tactes i mirades.
Renega, escup, crida, però
permet que la mort et deixi
creuar estalvi l’avinguda
que ara et crida: res no hi ha
més lamentable que morir
sense deixar embalum, perir aixafat,
sense butzes per incinerar
o per congregar cucs i cucales.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.