ELS ANYS QUE FAN EL «MISSATGE ALS MALLORQUINS» I LA «RESPOSTA ALS CATALANS»

Avui fa exactament 83 anys que el diari La Publicitat, de Barcelona, publicava la «Resposta als catalans», signada per 153 «mallorquins [només hi figuren 6 dones] conscients, hereus i dipositaris d’una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble». Es responia al «Missatge als Mallorquins», publicat el maig de 1936 a la premsa escrita del Principat, que signaren moltes personalitats «de totes les disciplines intel·lectuals». A Mallorca, el «Missatge» es va publicar a la revista «La nostra Terra», en el seu número IX, corresponent al mes de juny de 1936.

Cal situar l’origen del «Missatge als mallorquins» dos anys abans quan, en commemorar el centenari de la Renaixença, el Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca el va redactar amb l’objectiu de fer-lo arribar a les corporacions públiques i altres entitats que naixeren a l’alè d’aquest moviment. Convulsions polítiques en retardaren la seva publicitat.

En el «Missatge als Mallorquins», els seus signants «per la nostra cultura ens agermanem, en la història, en la nostra renaixença i en l’esdevenidor, amb altres pobles de la nostra nissaga i de la nostra llengua». Palesen que «si els llaços ideals que uneixen Catalunya amb tots els altres pobles de llengua catalana són igualment forts i respectables, cal declarar que els que ens lliguen amb Mallorca sense oblidar les altres Illes, Menorca i Iviça [sic], són d’una naturalesa especialment íntima i infrangible». Per això, «per damunt de totes les diferències d’ideologia, avui un estol de catalans del continent creuen necessari aixecar una croada pel tal de procedir intensament a afermar aquells vincles històrics que la Renaixença ha tornat a fer actuals i fecunds. I si és veritat que no s’estima sinó allò que es coneix, caldrà que continuant i intensificant anteriors iniciatives aquesta obra vagi precedida d’una altra obra de difusió intel·ligent i eficaç, adreçada a donar-se a conèixer els dos pobles recíprocament en les manifestacions més significatives de llur vida espiritual».

Per la seva banda, les persones que signaren la «Resposta» acabaven així: «Davant el miracle vivent d’una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redòs, amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta disposts a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança».

Setmanes després de la publicació del «Missatge als mallorquins» i la conseqüent «Resposta als catalans» començà la Guerra Civil i moltes de les persones que a Mallorca signaren la resposta varen ser perseguides, empresonades, represaliades, forçades a l’exili o assassinades. Algunes altres també foren obligades a retractar-se.

Fa 83 anys, d’aquests redactats, i val a dir que s’ha fet molt de camí en el sentit que s’apuntava; no tot el que calia, tanmateix. Com sigui, ara mateix, amb tot el que es mou en el Principat a favor dels drets humans o fonamentals i es fa moure a la resta de l’Estat, hom desitjaria que del nostre arxipèlag en sortís un altre missatge clar i rotund a favor dels que allà lluiten aferrissadament per la independència des de la més estricta democràcia i el més exigent pacifisme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *