marginàlies

Avui, Ramon Pelegero i Sanchis, “Raimon”, fa vuitanta anys i, tanmateix, en sentir les seves cançons, aquests anys s’esvaeixen. La seva veu inconfusible, la seva xativina manera de dir el català, la seva selecta tria dels poetes catalans que ha cantat, han ajudat –i molt!- a fer la bastida cultural de generacions de catalanoparlants, sobretot, i a difondre arreu del món la cançó catalana.

Gràcies a ell, molts dels que fa un cert temps buscàvem afanyosament l’inici de totes les revoltes i cants davant de tots els temples, descobrírem alguns dels nostres poetes vells, per dir-ho amb tot honor i glòria: Rois de Corella, Ausiàs March, Jordi de sant Jordi, Joan Timoneda, etc. Just per això, per aquest servei de divulgació dels nostres clàssics, i també dels contemporanis, evidentment, amb Salvador Espriu al capdavant, ens cal prendre amb molta consideració la feina fet per Raimon.

Podríem triar qualsevol de les seves cançons, moltes de les quals han esdevingut himnes, per celebrar la seva vuitantada, però a mi, avui, em fa patxoca compartir l’”Elogi dels diners”, d’Anselm Turmeda”, https://www.youtube.com/watch?v=ckXEXlswgdU per tota la punyetaria que desprèn i també per la vigencia d’uns versos que tenen més de sis-cents anys. I que per molts d’anys, mestre Raimon!

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen ledesmes los bords.
Si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e cristians,
leixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si·ls pots haver no·ls lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan
Per advocat té sent “Jo-ha’n”
Totes coses per ell se fan
en esta vida