marginàlies

Abstreure’t de tot el que volta Nadal, aïllar-te de l’esperit nadalenc que sembla que ho impregna tot de levitat i ridiculesa, no és tasca fàcil: en un moment o altre cauràs en qualsevol dels molts paranys que ens paren el mercat i la tradició, i acabaràs mossegant l’ham més suculent.

I tanmateix, intentar fer una nadala perquè arribi a qui apreues no pot considerar-se amb puritat cap capitulació. I més quan al missatge vols que hi figuri allò que et vessa, allò que sents sense cap filtre.

Així, desitjar unes bones festes en groc per recordar que hi ha nou persones de pau i innocents tancades per intentar donar curs pacíficament i responsable als desitjos de llibertat que compartim, esdevé un  deure. I dir-ho amb la mar formenterenca de fons i amb uns versos de Miquel Àngel Riera que ja tenen quaranta-quatre anys i semblen acabats d’escriure, la forma més noble de desitjar una mica més de ventura que la fruïda fins ara.