marginàlies

El totalitarisme, l’autoritarisme o directament el feixisme mai no s’ha eradicat i en els darrers anys torna a rugir amb ferotgia i a ocupar el poder absolut a molts de països, també a la vellíssima Europa. Els enginyers de l’Europa Unida fonamentaven la seva idea unionista en el fet que pararia els peus a tota mena i caires d’autoritarisme, i ara veu com en el seu si es torna a fer lloc a colzades.

L’enaltiment de l’odi, l’elogi a la incultura, l’apel·lació constant a elements irracionals, al cinisme i, en definitiva, al fanatisme, cuinat tot amb l’extrema simplificació del missatge que es vol transmetre va fent forat i matx. I parar-li els peus esdevé una lluita exigent i constant.

En veient la manifestació d’ahir a Barcelona, convocada per Jusapol (“Justicia Salarial Policial) i en la que, sota l’excusa de reclamar l’equiparació salarial (“Queremos reivindicar lo que nos parece algo muy injusto, y es el simple hecho de porqué un policía autonómico tiene que ganar bastante más que un Policía Nacional o un Guardia Civil”) volien homenatjar els policies i guàrdies civils que el primer d’octubre de 2017 carregaren amb tota ferotgia –i amb veritables ganes de fer anar les porres- contra les persones que defensaven el seu dret inalienable de vot, pensava amb la mar de tentacles de què se serveix l’autoritarisme per sembrar l’odi.

I també feia una repassada urgent en els espais econòmics, de la judicatura, policials, entre moltíssims d’altres i tots decisius que ocupa i gràcies als quals pot actuar amb tota potència i en plena impunitat. Per això, el que s’està congriant en el Principat, a més d’una República cada cop més necessària,  és un clam democràtic, absolutament democràtic.

Maçolat per aquestes clarors tan primàries i tan sabudes, ja ho sé, llegesc l’entrevista d’Esther Vera a Jordi Cuixart editada avui a l’Ara (https://www.arabalears.cat/politica/Jordi-Cuixart-Avui-PSOE-Li_0_2097990313.html), i em pren la força de la revolta. Sobretot quan Jordi parla del seu fill d’any i mig (ell dia 16 d’octubre farà un any que està pres), i diu: “Veig el món a través dels seus ulls i s’ha convertit en el meu mestre de vida. Em dona molta serenor i sé que en gran mesura omple el meu buit amb la meva família i amics”.