Força, us desitjo des del Principat. Els enemics de la nostra llengua són molts i forts i a tot arreu. Però també som molts i forts i a tot arreu els qui la defensem i espero que fem sentir la nostra veu, que fem recular l’enemic i que un dia guanyem definitivament la batalla i podem fer una vida normal com tothom.
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
13 de gener de 2012
1 comentari
ELS CAVALLS DE FORÇA D’UNA RESPOSTA CIUTADANA EXEMPLAR
La resposta ciutadana als despropòsits, greuges i humiliacions que infringeix a les illes, a la seva llengua i a la seva cultura l’avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears, s’ha de qualificar, com a poc, d’exemplar. Cap al migdia d’avui divendres i tretze –per segons qui i segons on una conjuminació tan dolenta com l’escuma de la pesta- superen les quatre mil les al·legacions comptabilitzades que demanen la seva retirada. Comptant que fins al darrer moment d’avui se n’han enregistrades i que demà s’acabaran de lliurar les que resten als diversos registres d’alguns ajuntaments forans i als pocs de ciutadans que romanen oberts, es pot dir que superaran les cinc mil les al·legacions presentades contra aquest atac letal als nostres drets com a catalanoparlants.
I sense oblidar les que s’han presentat a Menorca, Eivissa i Formentera, i la vintena llarga d’ajuntaments illencs que també s’hi ha sumat. En parlava avui amb distintes persones: no record cap avantprojecte de llei amb tanta força en contra; per ventura algun que afectava el territori. Com sigui, la reacció en tan poc temps encoratja, i molt. La resposta de José Ramón Bauzá no la sap ningú. Per decència cívica, seny i responsabilitat ja no hauria d’haver presentat aquesta bestiesa. Davant la contestació ciutadana, l’hauria de retirar sense més contemplacions… i sense complexos. Si no ho fa, del conflicte social que pot generar l’aplicació d’una norma discriminatòria com aquesta, ningú no n’és capaç d’aventurar-ne les conseqüències. Recordar-li, al president dels quatre accents, que ell, per poc que li agradi, és el president de tots i no només de la facció més extrema del seu partit, és balder, em sembla. Endavant les atxes!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!