MÀSCARA DEL LLENGUATGE

Estic segur que ha estat el llibre que s’ha fet el topadís; que ha davallat d’on ha estat des que el vaig rellegir per darrera vegada deu fer unes mesos i s’ha posat just damunt el portàtil. No record qui me’l regalà ni per què. Probablement em volia dir alguna cosa, qui me’l regalà, que no som capaç de recordar o d’endevinar. Coneixia, i seguesc coneixent poc, l’obra de Leopoldo Maria Panero i fa una estona el seu recull  “Sombra” s’ha fet un lloc ben visible a la taula de l’estudi seguint ves a saber quina intenció. I és clar que l’he pres, i l’he tornat a fullejar, de peu dret, abans de preparar el sopar, i no m’he estat de llegir en català  el poema XXVI:

Estrella del mariner crucificat amb el vent
Nit dels naufragis (ho digué Mallarmé)
La lletra del silenci i la tendresa del vent
Mar brutal de la nit
Tot home és fals entre merlets que senten
Tot home una màscara del llenguatge
“Arcontes amb cap d’ànec”
(Gravat gnòstic en pedra fina).

He deixat “Sombra” al lloc que li pertoca però no puc assegurar que torni a davallar perquè el torni a prendre i en prengui qualque vers.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *