LA CONFIANÇA DE LES PAPANOVIES

Cervells enganxats a la mà menga
que escriu amb coneixement i amb causa:
la dels derrotats sense refugi.
Els desterrats del llogaret global
han de ser els nous pous negres de llàgrimes
verdes, com l’esperança de morir
udolant com els llops quan van eixits.
I eixida va la veu de l’aborigen
que vol dir ben dit, clar i anant a lloure,
sense retranques, a via fora,
sense murades, a mil per l’autopista
de la veritat, a la velocitat
de la llum per la galàxia
del sotmetiment i de les manilles.
En el benentès que els grillons més segurs
són els que elabora la sordesa.
Sords o sense voler sentir-hi,
el mal i els prejudicis fan matx:
entren confiats com les papanovies,
presumint d’innocència
i es cruspeixen el martell de l’oïda.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *