marginàlies

El rellotge vell segueix marcant els segons amb bona veu. Mecànicament es diu que encara té corda per un temps si no especula amb la quantitat. Tot queda i calla, a la casa on els prodigis hi troben estada i es multipliquen per mil. El silenci amb son puja a les cambres sense fer soroll. L’arrambador s’ofereix a ajudar-lo i el silenci li recorda que, carregat d’anys i tot, pujaria i davallaria els escalons trilions de vegades sense tocar-lo i no es cansaria. Poc importa a la quietud que es despenja lentament per fer de sòl i d’abric que tal dia com avui faci cent dotze anys que nasqué Carole Lombard, nascuda Jane Alice Peters, actriu dels primers anys del segle passat dotada d’una simpatia desbordant, sembla, i d’un sentit de l’humor poc corrent entre les actrius de la seva època. Morí molt jove en un accident d’avió sent la dona de Clark Gable. Com si somrigués, el rellotge vell, en assabentar-se, a més, que avui és santa Enímia de Burlatis, la primera vegada en la seva llonga vida que sent un nom així. I l’estupefacció es fa lloc entre la busca grossa i la petita en saber que aquesta santa gal·la, d’una bellesa fora mida, en no voler casar-se amb qui li havia cercat son pare perquè ja estava casada amb Déu, demanà a la divinitat que fes quelcom per impedir aquell matrimoni, i contragué la lepra. Riu fort el silenci mentre s’allita en sentir la contarella, fet que enutja el rellotge vell, que l’amenaça de fer córrer el temps que, amb l’estrèpit, l’engoliria.