ESTAT DE VERGONYA

L’estat espanyol es desfà. Als presos polítics (no els hem d’oblidar ni un sol moment) hi hem d’afegir la descomposició dels dos partits estatals que fins ara han estat hegemònics, el PP i el PSOE, l’imperi de la censura, l’empresonament d’artistes, la persecució dels dissidents, la manipulació i tergiversació constants, i unes decisions judicials que omplen de verrim el dret, la raó i la mínima sensibilitat exigible a qualsevol que es consideri persona.

Avui mateix, un tribunal ha reduït una violació múltiple a abús sexual (la víctima, altre cop, vexada) i un fiscal s’entesta a reconvertir una batussa de bar en atac terrorista. No és l’únic, tanmateix: als actes dels CDR també els volen catalogar d’actes terroristes i mica en mica va entrant en el relat que vol imposar aquest estat en fallida.

I això per no parlar del comportament mafiós del partit que governa i que s’ha deixat sentir en tot l’esplendor en el cas de l’expresidenta de Madrid Cristina Cifuentes, un serial que acaba de començar, perquè tot sembla indicar que qui el dirigeix és el sinistre Aznar.

El nacionalisme espanyol s’ha radicalitzat de tal manera que no vol abandonar els extrems de totes les dretes i se senten molt poques veus mesetàries que adverteixin d’aquesta radicalització. I obliden, qui sap si interessadament, que allò que està en joc és la democràcia, els drets individuals i col·lectius.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *