marginàlies

José Ignacio Munilla és el bisbe -catòlic per suposat- de Sant Sebastià i confirma –d’això, els mistrats com ell en saben molt- que les feministes tenen o duen el dimoni dins. Ho diu qui forma part destacada d’una organització misògina en grau extrem; tant que menystenen les dones impedint-los d’accedir als mateixos graus de poder i càrrecs que ostenten els homes. Edificant, certament. Exemple clar de la caritat cristiana. “Estimau-vos els uns als altres com jo us he estimat”, diuen que digué qui és considerat el Fill de l’Home i a qui segueixen els cristians. Just el que fan amb un afany encegador José Ignacio Munilla i tots els seus col·legues del Col·legi Episcopal. Per cert, caldria demanar-se què té Munilla dins el cap.

Qui també demonitza els independentistes principatins és el govern de Rajoy, que acaba d’iniciar la caça de bruixes entre els mitjans de comunicació, empresaris i periodistes principatins favorables al dret a decidir. Diu Jaume Roures, un dels apuntats, que per esporuguir-los hauran de menjar moltes sopes. I ho faran fins a rebentar, que ningú no ho dubti. I ho faran perquè tothom a l’Espanya de marca els aplaudeix les garrotades, el 155 i el bombardeig jurídic constant.

A la placa de sant Josep de s’Alqueria Blanca, avui a les cinc de l’horabaixa, no n’hi havia cap, de dimoni. I si n’hi havia algun d’estepari, n’ha sortit ben escuat. Aquí i en aquesta hora hem honorat Antoni Artigues amb sonades de xeremies, lectura de versos i glossats. Emoció gens endimoniada, sentiment, força, paraules dolces i gruixades, com cal en els homes enters que estimen la terra i la defensen amb la paraula, les dents, el cant, la glosa i la presència constant on cal ser per voler ser a plaer.