ESQUENA EN CREPUSCLE

El fil de ferro
rovellat que mira el mar
rapinyant l’aire;
l’arena del rellotge
que plora l’esclavatge.

Marca el crepuscle
l’esquena de la jove
nua que mira
lluny, per sobre de l’aigua
que li amara les galtes.

La casa en runes,
a tocar de la cala,
empara l’alga.
El sol es menja el ponent
mentre el cel encén el roig.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *