marginàlies

32 graus a l’ombra del lledoner familiar en terres de call vermell, amb la mar a tocar però sense sentir-la. Set graus menys que l’obra d’Antònia Vicens (“39 graus a l’ombra”) que fa 50 anys guanyà el Premi sant Jordi de novel·la i que va escriure no gaire lluny de l’ombra que m’aquieta. 50 anys que no han fet més que engrandir-la, que la mantenen més viva que mai per molt que la desatenguem com desdenyam tot el que ens pot nodrir i enfortir com a poble.

El 37% d’humitat i l’aire que corre mansuet fan suportable la calor de les cinc de la tarda i permeten sentir clares i rotundes les veus de Bernat Vidal i Tomàs, Blai Bonet, Damià Huguet, Joan Veny, Antònia Vicens, Joan Perelló, Antoni Vidal Ferrando, Pau Vadell i tantes altres que aquí nasqueren i d’aquí estant s’han escampat arreu i dient amb autoritat i rigor.

Qui vol conèixer i parlar amb propietat i amb coneixement de l’illa, dels illencs, de les seves fretures, dels seus silencis i dels estralls del turisme abassegador i cretí que tant de mal ens han fet –ens fan i ens faran si no s’hi posa remei- per molt que no ho reconeguem; si no escolta atentament saquestes veus i llegeix amb tensió les seves obres, no sortirà de la impostura; no té dret a dir jo conec l’illa i per això sé el que li sobra i allò altre que necessita. Altrament, aquestes obres capitals ens haurien de servir per desemmascarar la caterva llarga d’impostors i mitjanies que ens governen sense regit ni contemplació.