marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

22 de gener de 2018
0 comentaris

EL DRET DELS CATALANOPARLANTS A TENIR DRETS LINGÜÍSTICS

Darrerament es parla molt de delictes d’odi i, de fet, al Principat i arran de l’1-O s’han disparat les denúncies contra ciutadans principatins acusats d’injuriar o d’amenaçar membres dels cossos de seguretat o altres funcionaris públics. Cal dir que el Ministeri de l’Interior ha animat repetidament i insistent a denunciar aquests presumptes delictes comesos contra aquests funcionaris estatals, sobretot policies i guàrdia civil.

Els delictes d’odi són els incidents dirigits contra una persona motivats per un prejudici basat en la discapacitat; la raça, origen ètnic o país de procedència; la religió o les creences; l’orientació i identitat sexual; la situació d’exclusió social o qualsevol altra circumstància o condició social o personal. Com es veu, «qualsevol altra circumstància o condició social o personal» obre molt el ventall, com ha de ser. I tanmateix, sembla que dins aquestes altres circumstàncies o condicions no hi entra la catalanitat, això és, la qualitat o el fet d’ésser català i també el caràcter o l’esperit propi dels catalans. La catalanofòbia, per entendre’ns, sembla que no entraria dins aquesta categorització dels delictes d’odi quan les manifestacions catalanofòbiques s’escampen arreu i en molts casos amb amplificació màxima.

Passa una cosa semblant als drets que tenim els catalanoparlants, que són paper mullat en la majoria de casos i quan els volem exercir és com si despertàssim la bèstia de l’odi i no hi ha manera de lliurar-nos de la pluja d’aversió i repudi que ens cau a sobre. Als catalanoparlants ens atenen tots els drets en els territoris on el català n’és la llengua pròpia, però a l’hora de fer-los valer, com per exemple en l’àmbit sanitari i en concret a les Illes Balears, tot són traves que no fan més que demostrar un ressentiment molt profund vers els catalanoparlants.

Podem demanar que un funcionari públic ens entengui parlant-li en català perquè estam parlant de drets; dels nostres inalienables drets lingüístics. I aquelles persones que s’hi oposen han de saber que ens estan privant d’un dret; que ens estan discriminant i que hi ha un article del codi penal que condemna aquesta discriminació. Per tant, qui es pot oposar a l’exercici d’aquest dret i per quines raons? Per això, l’administració pública ha de fer possible l’atenció escrupolosa als drets lingüístics dels catalanoparlants. I si no ho fa, tenim tota la raó per exigir-li-ho. Senzillament perquè hi tenim dret i volem exercir aquest dret.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.