marginàlies

Cristina de Borbó ha estat declarada innocent dels càrrecs que li imputaven en el judici pel cas  “Nóos”. Tanmateix, haurà de pagar dos-cents seixanta-mil euros de multa. Sembla que està contenta de la seva innocència, la qual cosa deu voler dir que no té problemes per pagar una milionada. El seu marit Iñaki sí que ha estat condemnat a sis anys i tres mesos de presó i a pagar una multa de més de set-cents mil euros. Jaume Matas també ha estat condemnat a quatre anys i mesos. Ja podem dir sense témer res que tots dos, entre d’altres jutjats, són dos malfactors.

I tanmateix, no em suscita gens d’interès, aquest judici. M’importa molt, això sí, que aquesta colla de lladregots ens hagin tractat com a imbècils, com a rematadament estúpids. I a aquesta sensació  d’impotència extrema, la justícia que ara els ha condemnat no hi arriba per aplacar-la.

Aquesta sentència, que no he llegit i probablement no llegiré mai, segurament serà una de les  més analitzades, sobretot pel Tribunal Suprem que haurà d’atendre els recursos que es presentaran,  perquè en aquest joc hi ha persones pretesament importants que poden passar per lloc estret. Les tres magistrades que han signat la sentència -Rocío Martín, Samantha Romero y Eleonor Moyà- han necessitat 1000 folis per fonamentar-la i l’han signada per unanimitat. Se’ls alaba la feina i no tant la despesa en paper: amb menys retòrica i molta més poètica en sortirien millor i amb molts menys folis.

I tanmateix, em neguiteja molt més que avui no podré llegir el que havia previst i sense llegir se’m dispara la malsofridura, que és molt pitjor que un augment desorbitat de la serotonina. Al cap i a la fi, malgrat aquesta sentència, seguirem fent els nostres propis juis temeraris a unes persones veritablement menyspreables i per unes pràctiques delictives que no tothom condemna amb la contundència necessària.