marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
LA RATA PINYADA I LA FELICITAT
Acabava de llegir a part o banda que -no sabia on- les rates pinyades simbolitzen la felicitat. Des que vivia a la ciutat –quaranta anys, faria- n’havia vistes comptades vegades. La darrera, no recordava quin temps feia, es plantà davant el finestral de la sala, nit closa, fumant un havà que en feia tres, de la rata pinyada. Amb les ales ben esteses, batent-les el necessari per quedar suspesa a l’alçada justa dels seus ulls, li deia tota
riolera que la vida és el fruit de l’arbre del somnis i la realitat, la seva fulla caduca. Per això, afegí en haver fet una xuclada densa i lenta a l’havà, el darrer que hom vol és percebre la inutilitat dels desitjos.
I clavant-se novament el cigar a la boca, fugí, tot deixant-li una bavarada espessa de fum que l’atribolà fortament. I quan es planyia de no tenir a l’abast la cabellera de la seva estimada perquè el salvàs de l’estimbada que donava per segura, torna la rata pinyada, s’hi planta com abans i li diu que la lluna és dins un
bassol i que si la tragués amb un sedàs, la convertiria en un grumer. Tornà a desaparèixer, la rata pinyada fumadora, i ell es diposà a canviar la direcció del llit per veure si, d’aquesta manera, desapareixia el desassossec.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitats.
“…li deia tota riolera que la vida és el fruit de l’arbre del somnis i la realitat, la seva fulla caduca. Per això, afegí en haver fet una xuclada densa i lenta a l’havà, el darrer que hom vol és percebre la inutilitat dels desitjos.”
I mira que no puc sofrir a les rates pinyades! Però aquesta que fuma un havà que en fa tres com ella, m’ha enamorat, ves!
És que l’he trobat preciós, mira!