marginàlies

Dir que Antònia Vicens és una de les creadores més meritòries dels darrers anys, no és cap gosadia. Tampoc no ho és afirmar que la
seva escriptura s’enrosca al lector a la primera; que sedueix amb eficàcia màxima. Amb aquestes clarícies provades tampoc no és gens arriscat asseverar que “Lovely”, la primera incursió de la santanyinera en la poesia, és un encert molt més que notable. En vers, Antònia Vicens diu molt, diu bé, i ben dit, tres objectius essencials en poesia que de vegades costa d’aconseguir. I, a més, ho fa amb una potència indiscutible.
“>A “Lovely” reviu la infantesa i, per sobre d’altres consideracions, la figura de son pare, l’home que passà gana i que suplí els nutrients –o omplí les camises que li venien balderes- amb la dretura de l’orgull de nissaga. És tan econòmica i precisa l’expressió de Vicens que amb pocs versos sabem prou bé com era son pare –un serf de la mar- i com n’està, d’emparada. Són suficients quatre pinzellades per adonar-nos que entre el pare en mar i la mare hi trobam permanentment un cove de peixos. Cal dir tot d’una que la infància de Vicens, a més d’emparada, és de mar, de saladina; en-mar-ada, per tant. Un cop dibuixat el triangle, mar-pare-mare, va dient categòricament amb veu de seda. Vers a vers, va obrint els morros del lector amb panorames migjornencs o axalocats, amb mars nostrats solcats sempre per les naus fràgils però enterques de la tendresa. Estén la mar, Antònia Vicens, perquè hi nedin els records i les reviviscències, i que de la seva capbussada en vessin regalims llaminers de memòria. “Lovely” aclapara, certament, entra com els bons vins fent l’efecte dels bevents més nobles: el begut crida el que queda per beure. Sortosament, els versos finals auguren noves recerques vicensianes per la pell del seus records:

i
de puntetes
per no
desvetllar la soledat adormida
com un infant
sadoll de pit de la mare
a la recerca
del corall

De tot plegat hom en dedueix que cal desconfiar de les persones que xerren –o escriuen- fluix i estalvien paraules, com Antònia Vicens
a “Lovely”, perquè quan se senten la mesura plena, parlen i canten com els llamps, i escriuen com els trons. Lectura altament recomanable d’una servadora i servidora tenaç de la paraula.