marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de maig de 2009
0 comentaris

LA FONOGÈNIA DE L’ACTUAL MODEL D’IB3

Anit, a la Casa de Cultura de Palma, el director general de l’Ens Públic Radiotelevisió de les Illes Balears,  Antoni Martorell, convidat per l’OCB, parlà d’IB3 i l’espai de comunicació en català. Féu una exposició acurada i clara, en la que repetí unes quantes vegades que l’actual model d’IB3 –tant la ràdio com la televisió- volen esdevenir l’eix vertebrador de la normalització lingüística de l’arxipèlag. I per això, s’esforça per aconseguir els drets televisius d’esdeveniments esportius de primer nivell. Així, a través dels partits de tennis de Rafel Nadal o de la retransmissió de la Fórmula 1, es pretén fer arribar el  català a llars i a sectors de població castellanoparlants.

No defugí la coïssor provocada per l’alt cost dels drets de la Fórmula 1. Recordà, per això, que IB3 va  aconseguir els drets molt abans que TV3 i que la despesa s’ha de considerar una inversió més en la  planificació de la normalització lingüística. Quant a TV3, tornà a repetir que no la considera competència, ans al contrari: creu que s’han d’establir tots els acords que calguin per reforçar els dos ens. Insistí, també, que TV3 es pot veure actualment en TDT a les Illes Balears gràcies a la cessió d’un canal d’IB3; i que el cinquè múltiplex atorgat per Madrid -per on hi han de passar els canals en català, entre ells TV3- el Govern de les Illes Balears no el posa en funcionament al·legant que el cost -cinc-cents mil euros- és un preu  massa elevat.

Quant a la qualitat dels diferents registres lingüístics, reconegué que no han assolit el nivell exigible, però s’hi està treballant. En els informatius, exemplificà, la cura és molt més rigorosa que en els comentaris de certs esdeveniments esportius. Això no obstant, recordà que encara no fa dos anys que  IB3 emet íntegrament en català i que, per això, se li ha de donar un marge prudencial de temps i confiança per anar consolidant models.

Es mostrà ambiciós, Antoni Martorell, en presentar els projectes de futur immediat que passen per l’edició d’un diari digital (que es nodrirà de la feina dels serveis informatius de la ràdio i de la televisió), la posada en funcionament d’un segon canal per a continguts bàsicament culturals, i la televisió via telèfon a través d’un conveni amb Telefònica. Té ben clar quina televisió i ràdio públiques vol l’actual  director general de l’Ens Públic Radiotelevisió de les Illes Balears. Tant de bo la seva claredat i decisió, en el fons i no en el detall, fos compartida plenament i afermada tant per l’administració de qui depèn com de la ciutadania. En sortir de la conferència algú comentà que la veu d’Antoni Martorell era poc  fonogènica tot i que allò que acabava de dir era prou clar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.