ESTAR EN FERROS
23 d'agost de 2019
0 comentaris
L’arada retuda que no vol ser ferro vell ni andròmina de ferroteca, el rovell que l’impregna, la pols que l’amaga, el silenci que l’acotxa. No hi ha bístia que l’estiri, ni mà disposada a prendre el mantí i tirà dret amb cançons o sense. I la terra espera, sempre, perquè tots hi acabam, en terra,