SENSE PETJA
27 d'agost de 2017
0 comentaris
Som l’home simple que habita la casa dels ocells que canten. De cap no en sap el nom, de tots el clam i el plany. Obrim molt lentament la finestra més gran per oferir al vent el darrer instant d’exultació i demanar-li quantes guerres ha guanyat la llibertat. I tornam a admirar el cos d’estel,