Proclama l’impresident Bauzá que el seu partit –i ell, natrualment- és l’únic que pot donar estabilitat “a un municipi, illa, comunitat o país”; que les enteses d’esquerra porten al caos. Curiosament, aquesta mateixa expressió –“jo o el caos”- és la que sostenia el passat dia 2 d’octubre el “Diari del Poble”, el principal òrgan del Partit Comunista Xinès, referint-se a les reivindicacions democràtiques dels manifestants de Hong Kong. Certament, a Bauzá no se’l pot titllar de comunista, però parla com si formàs part de l’elit d’aquest partit a la Xina.
Ja se sap que els argumentaris que fabriquen els laboratoris d’idees dels grans partits (FAES el primer) demostren a les clares fins a quin punt la tergiversació o la negació de la realitat més clamorosa forma part intrínseca de les seves elaborades consignes que es repeteixen fil per randa per tot i amb la mateixa entonació. D’altra banda, es tracta de no fer cap referència a les mancances o dèficits presents, sinó a les herències rebudes i al filibusterisme de tots els que no formen part de l’àmbit del partit que mana, comanda i imposa.
Bauzá és un fidel seguidor de les consignes FAES i els seus consellers amplificadors més o menys destres de les lletanies que repeteixen, com dic, per tot el seu vast imperi. I des d’aquest laboratori de dois més que d’idees van escampant arreu que ells, vull dir el Partit Popular, són els que millor poden dirigir els destins del municipi, de la comunitat o de l’estat. I que fora d’ells, hi ha el caos, les tenebres, la ruïna, la devastació, l’apocalipsi, la parusia.
I que sigui precisament Bauzá qui s’atreveixi a dir que ell i el seu partit, aquí a l’arxipèlag, representen l’estabilitat quan han desballestat a la pràctica els serveis sanitaris i socials; quan han foragitat de tots els àmbits públics la llengua catalana; quan la persegueixen insidiosament; quan han tancat canals televisius públics simplement perquè s’expressaven en català; quan han convertit IB3, la televisió pública, en l’òrgan d’informació del Partit Popular; quan han dinamitat la pau escolar insultant i menyspreant educadors, inspectors d’educació i pares i mares; quan accepten servilment una inversió estatal que ens avergonyeix i ens humilia; quan han estat incapaços de reduir els nivells de pobresa; quan la mitjana de les nostres pensions segueixen per sota de la mitjana espanyola; quan la mitjana de sous també estan per sota d’aquesta mitjana; quan han trencat la cohesió social que costà tant de fer; quan hom sap que tot això és així, que és la realitat més crua i feridora de les illes i sent a dir al cap màxim de la nostra comunitat esdevinguda colònia de saqueig, que això, precisament aquestes xacres, són l’estabilitat, sent bullir la sang.
José Ramón Bauzá ha estat el pitjor president que han tengut mai aquestes illes des que assoliren el grau de Comunitat Autònoma. Abans de deixar la presidència, però, esperonejarà de valent i donarà més motius per apregonar aquesta veritat a bastament contrastada. En el fons, se sent vençut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!