L’equilibri de la temperatura, entre l’onada de fred de la primera setmana i l’onada de calor de la darrera, el vent fort i persistent de component Oest, tant a l’inici, com a la meitat i al final del període (“Pel Desembre, tremola el vent i l’home més valent”), i la sequera quasi estricta, resultant el
Avui fa cinc anys, un lustre, que porte component textos (una mica massa llargs potser), apuntant i lligant paraules, en aquest blog que m’ofereix VilaWeb. Cinc anys compartint amb vosaltres, els qui heu tingut la paciència de llegir-me, les meues dèries, les meues aficions, sobretot els llibres i la meteorologia, la literatura i la ciència
Fruir de la fresca de la nit, refer-se amb un passeig sense el turment de la calor (“A la Tardor, ni fred ni calor”), adelitar-se amb els grocs, carabasses o vermells de les fulles que ho encatifen tot, cercar la bellesa en la vellesa i la mort cícliques de la natura: clorofil·les que moren i
Habitem temps d’incerteses. Si la vida que coneguem ja és per se bastant insegura, ara, a més, ens sentim afligidament decebuts per l’aturada d’aquest projecte engrescador anomenat República Catalana, que els polítics de torn (els qui s’atorguen la representació del poble sense haver-los-l’hi demanada) van congelar gairebé abans de nàixer amb la justificació que prendrien
Novembre m’ha resultat un mes de decepcions personals (salut) i polítiques (república), però també meteorològiques. Decebut he acomiadat aquest darrer Novembre perquè els desitjos de pluja que declarava en el darrer apunt, per a compensar la sequera d’Octubre, no solament no s’han acomplit, sinó que aquesta ha resultat reforçada i de valent, malgrat l’episodi aïllat
Resulta increïble la incredulitat i la irresponsabilitat que impera sobre la propera data de caducitat d’aquest sistema de malbaratament energètic en què ens ha tocat viure, basat en fonts fòssils que s’esgoten, a més a més d’emissor a dojo de gasos d’efecte hivernacle, responsables de l’escalfament del clima que ens acull en aquest petit racó
D’exiliats tracta el llibre que acabe d’enllestir. Exiliats de prop i de lluny, triats al llarg dels segles i dels països de la nostra àrea d’influència europea. Retalls d’històries i literatures d’exili. Un assaig que des d’ací us recomane. Fitxa de lectura: Gènere literari: ASSAIG. Títol: “DIÀSPORES. PARAULES I GEOGRAFIES D’EXILI”. Autor: JOSEP BALLESTER, que
Exili és el fet d’abandonar, voluntàriament o per força, el territori d’un Estat. Generalment obeeix a motivacions polítiques. Al llarg de la història s’han anat repetint els exilis amb motiu de guerres i intoleràncies, sobretot de tipus religiós. Quan són els membres d’un govern els qui s’exilien, pot passar que s’organitzen a l’estranger com a govern a l’exili,
Veritablement, Octubre sempre ve carregat d’històries de l’oratge i d’altres esdeveniments socials, que, per llei de vida, anys a venir oblidarem o vagament recordarem; tot i que l’emoció viscuda aquest any augura, si més endavant no ens ho amaga la vellura, una memòria per a tota la vida. Cada any per ara, coincidint amb les
En aquest apunt us presentaré un petit llibre que ens dóna arguments sobre la necessitat de la preservació del nostre planeta i que tracta de comprendre com hem arribat fins ací, a alterar-lo tant com per haver d’anomenar Antropocè a aquesta era geològica que segons alguns hauria començat al segle XVIII, amb l’anomenada revolució industrial,
CAR l’exemple és allò que val i has de ser exemplar en tot, exemplar en tots els moments, t‘has d‘anar oblidant de tu, has de ser cadascun dels teus i fer teua la seua pena i fer teua la seua fúria, i així seràs íntegrament, als ulls de Déu i als ulls dels hòmens, i
Divendres, 29 agost [1958]. Sueca. En comptes d’arguments, empren mordasses: posen mordasses als seus contradictors. Ells no són els primers a fer-ho i no hi seran els últims, per desgràcia. Fan callar. Això és més fàcil i més segur que no pas discutir i refutar. Saben que no tenen raó, i per tant, no volen
“Sempre sorprèn la maldat humana. Quan vaig llegir ‘Si això és un home’ [Primo Levi, 1947] em va corprendre la capacitat de deshumanització que pot arribar a tindre una ideologia. Com la cultura pot acabar fent que veges el proïsme com una bèstia a la qual pots esbudellar sense remordiments…” Aquesta frase l’he extreta de la
En un apunt anterior (“Decidir sense por per a gaudir més de la vida”) presentava un llibre d’en Rolf Tarrach que m’havia impressionat favorablement: “El placer de decidir” (Ediciones B, 2016). Ara voldria compartir amb vosaltres una selecció de frases de l’obra, traduïdes al català, que em semblen d’allò més interessants i que confirmen la
Tot seguit us mostraré una tria de poemes d’en Miquel Martí i Pol, que ens porten a la negra nit franquista, que els pocavergonyes de poders fàctics que ens dominen i els seus acòlits estatals –polítics, jutges, periodistes, “altes”, que no pas honorables, institucions— volen perllongar per sempre més. Aquests darrers dies hem comprés, si