Observar, llegir, escriure

CAR l’exemple és allò que val
i has de ser exemplar en tot,
exemplar en tots els moments,
t‘has d‘anar oblidant de tu,
has de ser cadascun dels teus
i fer teua la seua pena
i fer teua la seua fúria,
i així seràs íntegrament,
als ulls de Déu i als ulls dels hòmens,
i seràs poble per a sempre.
Pena unànime, fúria unànime,
així varen nàixer els salms.
El temps que ve és un temps de salms,
solament perduren els salms
creuant els segles i els països.

Únicament el salm perdura,
i tocaràs mare en el salm.
Contra el dol, contra la injustícia,
contra la brutedat i la tristesa,
i contra la incivilitat,
agafa el salm i entona el salm,
car aquest és temps de salm.
No hi ha millor arma que el salm:
enderroca els murs i els enlaira,
desfà les ciutats i les fa,
i l‘esperança està en el salm.

Car l’exemple és allò que val, si volem arribar a viure en un país realment lliure. La comparació i la imitació són el millor camí per assolir canvis socials.

Car l’exemple s’ha de multiplicar fins atènyer la sinergia necessària. Perquè l’acció col·lectiva és molt més poderosa que la suma de les accions individuals aïllades.

Cal que sigues cadascun dels teus: enxarxats per la vida que paga la pena ser viscuda.

Certament, l’esperança està en el salm (poesia per a ser cantada), però també en la desobediència civil davant lleis injustes o actors polítics pocavergonyes.