Observar, llegir, escriure

L’abril del 2021, segon any de la pandèmia, ens ha regalat, si fa no fa, un capteniment meteorològic que podem considerar prou semblant al de l’any passat i una continuació de la situació que ja arrossegàvem des del març. Un abril amb una fesomia meteorològica marcadament coneguda, fidel a la que hi descriu la saviesa popular; perquè ens ha regalat bona cosa de pluja (“En abril, cada gota val per mil, per l’ull i per la raïl”) i s’ha mostrat més fred del normal  (“Abril abrilet, a migjorn calor i al vespre fred”), assolint la mitjana termomètrica més freda de l’històric del meu observatori (13 anys de dades).

A més a més, els 17 dies de pluja que hem tingut han permès que es tornàs a marcar un altre rècord de baixa insolació en dècades en alguns indrets del país. Segons AEMet, en alguns observatoris del País Valencià a penes s’han assolit la meitat de les hores normals de sol en un mes d’abril; mentre que al nord peninsular i europeu ha passat a l’inrevés: han gaudit de més hores de llum solar que els corresponien, alegrant el seu habitual començament fred de la primavera. Certament, l’aplicació de les lleis de la termodinàmica a un sistema atmosfèric fa que si en un lloc fa més fred del normal, en un altre relativament proper hi farà més calor, creant-se un sistema dinàmic que tractarà de compensar aquest gradient cercant l’equilibri; un sistema d’evolució difícil de predir perquè, a més de la temperatura, hi intervenen un grapat de variables actuant simultàniament, com la pressió, el vent, la humitat, els canvis de fase aquosa, la radiació solar, etc. Un capteniment caòtic on, tanmateix, podem trobar evidències d’aquest equilibri inestable i dinàmic comparant sincrònicament l’oratge d’indrets més o menys allunyats.

La causa fonamental d’aquesta situació meteorològica estancada o repetida durant setmanes, que ens ha portat més pluja i fred del normal, la podem trobar en un bloqueig anticiclònic de la circulació normal de les masses d’aire al nord del nostre subcontinent europeu. Des del març proppassat s’han instal·lat entre les Illes Britàniques i Escandinàvia potents centres d’altes pressions que han barrat el pas a les depressions que normalment haurien de circular d’oest a est, les quals ho han hagut de fer de nord-oest a sud-est, passant per tota la península Ibèrica, com així mateix l’aire polar associat, que tot sovint s’ha despenjat al damunt nostre durant tot aquest temps, amb els corresponents tàlvegs/ fronts en altura. Per altra banda, la posició d’aquest anticicló, desplaçat cap al nord-est (fora de la seua seu habitual a les Açores), junt amb el pas de depressions que se situaven a prop de la costa mediterrània, han generat un flux constant de vents marítims; una combinació d’entrada constant d’humitat i fred en altura que ens ha portat les condicions favorables per a la pluja a casa nostra, que sortosament ha caigut amb prou mesura; per bé que no pas neta, ja que les freqüents entrades de pols africana provinent del Sàhara alguns colps han fet precipitar fang.

No voldria ser alarmista, però us recorde que hi ha estudis de climatòlegs australians i americans que associen l’augment de l’estancament de les situacions meteorològiques amb l’afebliment i desestabilització del corrent en jet polar provocats pel canvi climàtic en què ens trobem immersos i que, pel que sembla, encara no volem afrontar seriosament (vegeu aquest apunt).

Si voleu ampliar-ne dades, ací us deixe un quadre-resum dels valors mitjans (temperatura i vent) o acumulats (pluja) que he registrat al meu observatori d’aficionat durant el darrer abril, així com les gràfiques dels meteors més significatius.

Si la pandèmia ens ho permet, “A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any”.