Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

25 de gener de 2021
0 comentaris

“Com més anys, més desenganys”. Un colp d’ull al meu històric anual de dades meteorològiques. El canvi climàtic i la desestabilització del corrent en jet polar.

La climatologia és la ciència que estudia els meteors atmosfèrics i la seua variabilitat a llarg termini en les diferents àrees geogràfiques; mentre que la meteorologia ho fa a curt o mitjà termini i hi forneix les dades que permetran a la primera la caracterització climàtica de l’indret de mesura; una anàlisi estadística que aplega un mínim establit de 30 anys de dades. En el cas del meu observatori d’aficionat, situat al SE del Camp de Túria, tan sols dispose d’una dotzena d’anys pel que fa a la temperatura i el vent, i vint-i-dos anys pel que fa a la pluja. Científicament parlant, doncs, encara no puc afirmar res amb seguretat pel que fa al clima ni a la seua evolució a l’àrea propera al meu punt de mesura.

Tampoc no és gaire afortunada, tot i que acostume a fer-la, la comparança amb un patró proper (en concret, l’observatori de l’aeroport de Manises, situat a 10 km en línia recta del meu); perquè les condicions orogràfiques i ambientals d’ambdós punts no són exactament les mateixes i podrien generar microclimes les variacions dels quals podrien alterar de primer antuvi els canvis meteorològics observats al llarg del temps.

El que sí puc afirmar en aquest cas, i considere que és el millor resum meteorològic anual que puc donar al lector en general, és la tendència que mostren les meues dades, que és coherent amb l’era del canvi climàtic antropogènic en què ens trobem, estudiada i determinada pel gruix dels científics que hi entenen a escala mundial. Perquè mostra un escalfament pel que fa a la temperatura mitjana anual i una reducció de la precipitació anual; exactament un augment d’uns 0,6º C en els darrers 12 anys (uns +1,1º C respecte del patró) i una disminució d’uns 80 litres/m2 en els darrers 22 anys (uns -40 litres/m2 respecte del patró). Ho podeu veure en les rectes de regressió de les gràfiques adjuntes.

He afegit també un climograma de l’any 2020, que mostra el capteniment de la meteorologia mensual de l’any passat al lloc on visc, en comparança amb el patró que he triat (i amb les limitacions indicades més amunt), resultant els mesos de febrer, maig, juny, juliol, agost, octubre i desembre massa àrids (aquests en què els valors de precipitació queden per sota dels de temperatura), quan en condicions normals haurien de ser-ho tan sols els d’estiu, com ocorre amb els valors mitjans del patró, que són coherents amb el clima mediterrani que ens correspon.

També volia aprofitar l’avinentesa per a comentar l’anomalia meteorològica d’aquesta primera quinzena de gener del 2021, que en indrets propers al meu ha estat la més freda dels darrers 50/ 60 anys; situació que en altres llocs més enlairats, com l’altiplà central de la península Ibèrica, ha portat la nevada més copiosa registrada en el darrer mig segle, de la mà d’una profunda depressió anomenada “Filomena”. Una anomalia atmosfèrica que és coherent amb l’augment dels fenòmens meteorològics extrems, prevista en la situació d’escalfament global antropogènic que vivim i que ha estat estudiada arreu per a tractar d’esbrinar-ne les causes.

(Font: www.arabalears.cat).

Recercadors experts en canvi climàtic, com l’australià Will Steffen* o l’estatunidenc Michael E. Mann** i els seus equips, han publicat fa un parell d’anys els resultats del seus estudis, que apunten a l’escalfament de l’oceà Àrtic com a causa fonamental de l’augment d’aquests fenòmens extrems: sequeres, onades de calor, inundacions, etc.

La diferència de temperatura entre les masses fredes d’aire polar i càlides tropicals és la responsable de generar uns corrents atmosfèrics que les separen, com l’anomenat “corrent en jet polar”, que circulen al límit superior de la troposfera, en forma d’ones i a gran velocitat d’oest a est (a l’hemisferi nord i a l’inrevés a l’hemisferi sud), generant centres d’altes i baixes pressions al seu voltant i empentant-los cap a l’est (o l’oest, respectivament); uns corrents, doncs, que són responsables dels canvis meteorològics i la seua evolució al llarg del temps.

El que hi assenyalen aquests científics és que amb el progressiu escalfament de l’Àrtic, conseqüència del canvi climàtic antropogènic, s’està desestabilitzant el corrent en jet polar, fent oscil·lar les seues ones amb major amplitud i lentitud, amplificant l’abast dels canvis de nord a sud i alentint-los alhora, resultant en més indrets amb situacions meteorològiques anòmales i estancades, siguen aquestes càlides, fredes, estables o inestables; cas del que s’ha esdevingut amb l’onada de fred o la borrasca “Filomena” d’aquest gener. Amb el progressiu bloqueig del corrent en jet polar, la circulació de vents d’oest a est, normal a l’hemisferi nord, empenta amb menys força els anticiclons i les depressions, que esdevenen cada vegada més persistents. Així el que abans eren uns dies de calor, de fred, de vent o de pluges, ara esdevenen vertaderes onades o provoquen més inundacions.

(*) Steffen W, et al. “Trajectories of the earth system in the Anthropocene”. PNAS, 14/08/2018.

(**) Mann, ME, et al. “Projected changes in persistent extreme summer weather events: the role of quasi-resonant amplification”. Science Advances, 31/10/2018.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.