tempus fugit

de tot i de res

15 d'octubre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

la mola

Menorca, l’illa més septentrional i oriental de l’estat espanyol té el privilegi de ser el primer lloc on eix el sol, a contrallum,  resulten enigmàtics i espectaculars els rajos  il·luminant els  murs de la fortalesa de La Mola al llevant de la bocana del port de Maó.

Aquesta fortalesa construïda durant el regnat d’Isabel II per defensar el port, aquarterament de tropes i penitenciaria alhora, avui en dia forma part del recorregut turístic de monuments històrics.  Curiosament si alguna persona s’interessa per l’ultima etapa activa, de puntetes és facilita la relativa als morts que  unes forces republicanes van executar, de fet un parell de plaques -alguna rectificada pel seu enaltiment feixista -, diuen que es poden veure per l’interior i exterior del recinte. La memòria històrica encara no ha remogut consciencies, i per això, dels presoners que van habitar i morir a la fortalesa un cop acabada la gerra incivil, o durant la dictadura d’en Primo de Riveran no se’n diu res de res.

Per les persones que tenen les ferides  obertes, albades rogencs semblen fer-les costat; Per altres, les plaques o creus feixistes ”a los caidos por Dios i por España” que ja els hi va be, clares albades seran les seves; i per les de  foscos interessos o vanitós protagonisme que tant se’ls en fot tot, segur que albades grises i boiroses seran les que els facin costat. 
  

“Franquisme i repressió: La repressió franquista als Països Catalans

 Per Pelai Pagès i Blanch

Com ja hem indicat, el final de la guerra civil no implicà l’acabament de les detencions, les execucions i les tortures a les Balears. D’una banda, la rendició de Menorca –l’única illa de l’arxipèlag que havia romàs fidel al govern republicà- donà pas, des de febrer de 1939, a una de les repressions proporcionalment més dures de tot l’Estat. Segons les dades proporcionades per Andreu Murillo, entorn d’una desena part de la població menorquina patí d’una manera directa la repressió. Aquesta xifra especialment esfereïdora, atès que uns quants centenars de dirigents i militants del Front Popular aconseguiren fugir cap a França i el nord d’Àfrica en els vaixells Devonshire i Carmen Picó, gràcies a les gestions del diplomàtic britànic Alan Hillgarth. La tragèdia que assolà aquesta illa tingué els seus escenaris principals a la fortalesa militar de la Mola i en el castell de Sant Felip. Passat uns mesos, la majoria dels presos polítics menorquins foren traslladats a altres centres de reclusió com la Model de Barcelona la provincial de Palma i la colònia penitenciària de Formentera. Segons les dades per Antoni Pons Melià, una trentena de menorquins moriren a les presons i batallons disciplinaris franquistes durant la immediata postguerra.”

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.