tempus fugit

Quan el cel rogent domina l’atmosfera asseguren que és l’anunci de pluja, de vent o d’ambdós fenòmens alhora; la gavina de la imatge però, malgrat el vaticini de mala maror, no s’immuta i es deixa fotografiar mostrant ufanosament la seguretat d’ànim i fortalesa física que li atorguen les estilitzades ales i compacte resistent plomatge que li permeten capejar qualsevol temporal advers, i si de tant en tant alguna de més edat queda espenyada per algun penyal, la facilitat reproductora, que també els hi és característica, tot d’una esmenen la problemàtica.
Precisament parlant d’adversitats, aproximadament des de fa un temps, així de tranquils estan els paios, paies i jovent que la tenen com emblema perquè, com elles les gavines, gràcies a proliferar passi el que passi o peti qui peti, s’asseguren l’omnipresent presència arreu encara que alguns quedin també, després d’una tempesta, mig desfets políticament per simular honestedat però gaudint això sí, a diferència de la decrèpita gavina, d’un retir de luxe en un lloc edificat del penyal.