tempus fugit

Prudentment, per guaitar el que passa pel carrer, deixes la llargària d’una teula fins a arribar a la punta del teulat i fas bé, perquè mai se sap si de sobte apareix aquell mareig vertiginós que t’aboqui al buit i, si no tens temps de caure de quatre potes, ja pots encomanar-te a l’egípcia deessa Bastet -per allò d’afinitat genèrica-, perquè t’hi il·lumini el traspàs al més enllà.