tempus fugit

de tot i de res

2 de febrer de 2021
0 comentaris

per 10 €

Al magatzem de vell fins i tot en el devaluat quadre, la noia del retrat seguia lluint obstinadament l’amable somriure encaixant-lo, segurament per obra i gràcia de qui feia el retrat, amb una positura del llenguatge corporal qui sap si forçada qui sap si natural.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.