tempus fugit

Finalment, en aquella estructura mig enllestida que anava essent l’Escola Sóller, criatures i mestres, fent ús de la zona destinada a l’esbarjo encerclada amb tela metàl•lica tipus galliner, ja podien imaginar que sortien a un pati de debò, malgrat fora sense cap tipus de mobiliari infantil que no fossin quatre deixalles arraconades, dels paletes que ultimaven les obres.
Però com que no sempre és bo fixar-se només en el contingut buit de la botella, fent honor a la dita castellana: “el agua, el pan y la sal a nadie se niega” sortosament des del primer dia de trescar la canalla pel pati, ja gaudien de la instal•lació d’una font de pica escatimada però almenys, rajant de l’aixeta la benefactora aigua que a més a més d’apaivagar-les la set, donat el cas de patir una patacada, podrien tot d’una, entre rialles i plors, remullar i netejar higiènicament la pelada del genoll, del colze, del front o la del palmell de la mà.