tempus fugit

Era, de fet, una d’aquelles matinades d’hivern que algú, després d’arreplegar branques d’arbre ja caigudes o assecades d’algun casolà hortet, petit mobiliari corcat i diaris vells els hi duia per fer una fogata compartida allí, en mig del solar que era la projectada plaça Sóller que seria, poca broma, la més gran de Barcelona.

Eren, de fet, gent d’edat avançada que, alegres com criatures, però estàtiques, gaudien conscientment o inconscientment del significat espiritual del foc: “El foc és vist com un element que allunya i destrueix tot el mal, el foc purifica i neteja l’ànima i tot allò que té una persona en el seu poder, com la llar.”

És l’enigma 88, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.