tempus fugit

Ara que el bloc del 155, passades les festes nadalenques haurà tingut temps de pair no només algun copiós àpat sinó que també el fracàs de la prepotència constitucional espanyola que els caracteritza, pot ser que comencin a fer de demòcrates apropant-se a postures clares de diàleg obert i transparent que és, el que de fet reiteradament els ha estat demanant la ciutadania catalana els darrers 11 de setembre, durant el legal referèndum de l’1-O defensat suportant brutals càrregues policials, i finalment mal que els pesi, omplint les urnes de la convocatòria d’eleccions tipus “ordeno y mando”, del govern de l’estat espanyol, celebrada el 21-D.
Ara que també els representants dels països membres de la UE reprendran la feina, serà l’hora d’escoltar les veus dels demòcrates que, avalant el resultat de les urnes a Catalunya, instin al govern del PP d’Espanya a resoldre políticament i no judicialment la qüestió del dret a decidir la independència o no del territori català, tot sabent però, que d’excepcions no hi faltaran doncs sempre estaran les veus que davant qualsevol problema polític que incomoda la seva supremacia, aposten per trobar, per aplicar-la, la “solució final”, aquesta solució de fet alleugerida que sembla utilitzin alguns fiscals i jutges de l’Estat, mantenint empresonats als dos pacifistes presidents de l’ANC i Òmnium, i un vicepresident i conseller de la Generalitat, “descabezados” segons paraules de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santa Maria, representant a Espanya en conxorxa amb més d’un jutge o fiscal, dels del predomini de les solucions finals.