Bon dia, moixet, com que el protocol d’ocupar el lloc de tafanejar ja l’has complert, ara ajeu-te i comença a xafardejar a tot déu i deessa que passi pel carrer i, aprofitant l’escassa concurrència de vianants perquè no hi ha cap botiga ni bar ni forn, ja saps que, becaina rere becaina sense que ningú
Sota un fred que no gela, t’atures i fas una fotografia manta clàssica i bucòlica d’un racó que, en aquesta època, recupera l’essència de gaudir la soledat després de la temporada que més o manco permet a unes quantes famílies subsistir de manera digna i esperançadora de futur. Malgrat tot, sense saber-ne per què, actives
Amb el saludable exercici de caminar a ritme de marxa ràpida de Rajoy i, a l’alçada d’un campanar anomenat Albiol, l’unionisme del PP del 155 l’ha esguerrat o per dir-ho col•loquialment, l’ha cagat. A l’estil verbal de metges d’antics frenopàtics o llatzerets, l’unionisme PSOE-PSC 155 dels sànchez-borrells- icetarians, han fet el mateix, esguerrar-la, cagar-la. C’s
Vinga va, moixeta, fent-te cas a la teva desmenjada lògica, avui dedicat a l’unionista i estrellat que no estelat europeista Josep Borrell, nascut a La Pobla de Segur però format a la Politècnica i Complutense de Madrid qui sap si per fugir de l’adoctrinament separatista, sortiràs al bloc al costat d’Albert Einstein traient la llengua
Del DCVB: ESTRAT m.: cast. estrato. || 1. Massa de roca sedimentària que forma una capa de gruix aproximadament uniforme. || 2. biol. Capa de teixit; cadascuna de les membranes que estan superposades formant sèrie. || 3. meteor. Núvol baix que forma una capa uniforme d’una extensió horitzontal relativament gran. || 4. fig. Capa, sector
Aquest Nadal a Catalunya, país petit dins la UE, gràcies a l’espanyolista 155 de la Carta Magna colonialista i, tanmateix, gràcies a les inexistents polítiques comunes d’asil i d’immigració que fan trontollar seriosament els valors de la Declaració Universal dels Drets Humans, res a guarnir i res a celebrar. Malgrat tot, si la temptació consumista
Els tres somriures unionistes i el de les mitges tintes dels dos debats televisius que hem tingut ocasió de veure, certifiquen que el joc brut d’escapçar caps, definitivament és l’única eina que disposen per aconseguir vots, els programes electorals dels del bloc 155, serien creïbles si no estiguessin avalats per la malaltissa trajectòria d’actuació de
Segons la imatge el vint-i-u és el nombre rodejat de bella vegetació que sobresurt pel mur de l’imaginari polit jardí, escrit en xifres àrabs, que està situat damunt de la senzilla porta d’entrada. Segons la Viquipèdia el vint-i-u és un nombre natural senar que segueix el vint i precedeix el vint-i-dos. S’escriu 21 en xifres
Posaria la mà al foc que vosaltres, els equins, ens doneu mil voltes als humans en allò de copsar i entendre la intríngulis del nostre pensament; què si no hagués fet que, apropant-te a poc a poc, t’aturessis uns segons permetent-me de fotografiar-te abans de rebre les carícies, amoroses i de tot cor, al damunt
Quan les circumstàncies meteorològiques no t’acompanyen per fer un tomb, tenir a la porta d’entrada un finestral per fer-ho amb la mirada, qui sap si no és tant o més saludable que fer-ho caminant.
De ben segur que si J.V Foix passegés per aquest camí, l’extinció sempre artística de l’ullastre, atenent l’últim vers del poema, aquell que diu “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, no l’hi hauria passat per alt. Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles Del temps antic i, a l’acost de la fosca, Sota un
Tres grans petits pasturen, ara sí, dins la tanca d’hivernal verdor, tranquils i feliços de no veure’s, gràcies a l’estacionalitat, a treballar esclavitzats de sol a sol passejant criatures i no tan criatures per algun mercat o zona turística de l’illa.
La Guàrdia Civil entra de matinada al Museu de Lleida per endur-se les obres de Sixena. Des de l’entrada en vigor de l’article 155 de la controvertida Constitució espanyola, aquest, precís com la sortida del sol, il•lumina cada dia terres catalanes. Avui l’hi ha tocat rebre, definitivament i impecablement, a la Terra Ferma, sort però
Un assolellat dia de l’última tardor, reconfortava veure algú contemplant la panoràmica sense fer l’esforç d’estirar els braços subjectant una càmera fent-se autoretrats. Aquell jorn primaveral, reconfortava veure bicicletes de seient, manillar i porta farcellet d’estructura clàssica, recolzades amorosament a l’encalada barana del mirador que alhora serveix de repòs, conversa i punt d’observació del panorama
Gràcies a l’anormal interpretació que quan els convé fa el govern de l’estat espanyol i el poder judicial, avui almenys, una gran majoria de la ciutadania catalana no té res a celebrar. Una imatge de la primera pàgina d’aquest text magne treta del Google junt amb la de tres còmplices somriures que la defensen, representen