9 de gener de 2018
relliscall d´hivern
De vegades, per uns moments, el llenegall d’irisades textures que l’oneig de les onades fan acréixer, si l’instint de badar t’acompanya l’existència, pot convertir-se, ni que sigui momentàniament, observant i escoltant el vaivé de l’aigua, en el pati blau de passejar els dubtes de Montserrat Abelló.
CADASCÚ HA DE TENIR
“A Virginia Woolf”
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
Montserrat Abelló
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!