tempus fugit

de tot i de res

9 de gener de 2018
0 comentaris

relliscall d´hivern

De vegades, per uns moments, el llenegall d’irisades textures que l’oneig de les onades fan acréixer, si l’instint de badar t’acompanya l’existència, pot convertir-se, ni que sigui momentàniament, observant i escoltant el vaivé de l’aigua, en el pati blau de passejar els dubtes de Montserrat Abelló.

CADASCÚ HA DE TENIR
“A Virginia Woolf”
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.

Montserrat Abelló


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.