tempus fugit

A vegades les declaracions d’odi desmesurat i gens ni mica qüestionades judicialment d’un tricornià de professió, ens remeten a temps passats on, si bé la paraula no era pecat, sí que estava perseguida, penada i fins i tot, amb la ideologia franco-feixista fora d’un control de pertinença a estaments defensors de la Declaració Universal dels Drets Humans, ajusticiada amb llargues penes de presó o, fins a l’últim alè de vida del dictador, utilitzant el garrot vil per esborronar ideologies polítiques que qüestionessin la dictadura.
El record a èpoques passades ens fa pensar que potser caldrà recuperar, si la UE no posa remei, l’estoïcisme i silenci dintre i fora de casa d’aquells temps, si més no com antídot contra el dolor per anar tirant per la vida.