tempus fugit

Pels anys 70 amb l’aparició dels llocs de venda ambulant dels “peluts” o “hippies” arribats a l’illa la dècada anterior estenent, tant la seva filosofia d’amor i pau, germen de la cultura antibèl•lica i antisupremacista dels nostres dies, com el “drap” a terra o improvisades tauletes plegables, exponent i oferint, per subsistir econòmicament, peces d’orfebreria fetes a mà: collarets, arracades, anells, polseres, agulles de pit…, de tant en tant, veient l’èxit de la demanda pels productes artesanals, s’hi afegien dones expertes fent anar els boixets confeccionant tapetes, cortinetes, punta de randa…, aprofitant la mena d’oferta pública que ajudaria a incrementar la demanda per encàrrec que acostumaven a tenir, contribuint en l’economia de la subsistència familiar.
Amb el temps, segurament el zel recaptatori compaginat amb l’estricta ordenança municipal reguladora de la venda ambulant, han fet sorgir o bé mercats setmanals com el d’Es Canar, o bé i gairebé en cada poble, el Mercat Artesanal i Ballades Populars, més significatius de la cultura i costums de les Pitiüses, sense oblidar la modalitat dels Mercats Medievals espectacle sovint patètic que obvio pronunciar-me –més aviat en contra que a favor- pel poti-poti que exhibeixen.