tempus fugit

Guillotina i impressora que en un temps funcionaven sorollosament espargint tota mena d’impresos i manuscrits, és a dir, cultura. Ara, amb sort, un cop restaurades de fongs i òxid, formaran part d’algun museu de la ciutat o decoració en qualque lloc públic i en silenci, ens parlaran del gloriós passat industrial. També pot ser que més d’una persona major en veure-les, recordi – en primera persona, familiar o amic- els esforçats treballadors que les feien anar amb guarda pols o davantals tacats de tint negre, blau, roig…, i, si tenien cura i sort, no gaires dits de les mans escapçats, traspuant ells, l’interior i proximitats de la impremta,  la característica olor de la tinta damunt del paper recentment imprès.