tempus fugit

Del carregat llimoner cau el fruit madur que es floreix acceleradament sobre la terra humida. Al rebost apareix un oblidat paquet de pa d’espelta florit també pel descuit i, per la ràdio, algú discuteix amb la Copulo la validesa o no de la Constitució espanyola (1) aprovada l’any 78. De tot això, abans de llençar-ho als fems fas un munt, agafes la càmera i ja tens un motiu pel bloc.

(1) “LACONSTITUCIÓ” moltes persones ja la vam titllar de casposa per la versemblança amb el règim que asseguraven deixàvem enrere i ara, 36 anys més tard, la floridura comença a ser patent pels ingenus que se la van creure i també pels que, voluntàriament, es varen col·locar una bena als ulls per poder especular i que tots plegats l’han anat defensant i perpetuant i, per poc que puguin, si no hi posem remei independitzant-nos, els que diuen que “poden” i els que sempre han pogut, perllongaran aquest malson endèmic dels que van colonitzar-nos en conxorxa amb botiflers.