tempus fugit

Un cop donat avís a l’ajuntament, el camió que recull mobles i objectes voluminosos deixats al carrer, se’ls endurà per descarregar-los en el lloc on se suposa faran reciclatge de materials; tal vegada però, alguna peça de fusta noble esquivi la trituradora i passi a ser restaurada acabant feliçment exposada en alguna botiga o mercat de vell.

En el cas de la foto, algun dia el capçal i peus del llit devien entrar a la cassa, de bell nou, amb l’esperança de formar part dels hàbits humans com el descans, la passió, la tendresa, la convalescència, neguits de mals sons o la felicitat dels bons però, com acostuma a passar, la imperdonable precisió del pas del temps ha foragitat de l’existència terrenal de qui s’allitava i que últimament ja era conscient dels corcs de la fusta, que no l’amoïnaven gens ni mica  ni a ningú del seu entorn, total per què?, pensarien uns i  altres.