tempus fugit

de tot i de res

15 de novembre de 2014
0 comentaris

dissabte (7) d’en martí pol

Miquel Martí i Pol  –  SUITE DE PARLAVÀ (algú que espera)

Aquest potser és el port, i la cadència

també podria ser la de les barques

que salpen i es dispersen, solitàries,

fendint l’espai a ritme lent d’onada.

Algú, de terra estant, dibuixa signes

i assaja una remota singladura,

navegant de secà, que no pot dur-lo

més enllà de la taula i el paisatge

d’un vell cafè que el record magnifica.

Jo, que m’ho miro tot des de les roques,

conjuraré endevins perquè em desxifrin

els camins que el vent traça damunt l’aigua

i els miratges de llum que l’home, en somnis,

dibuixa al marbre blanc.

Quan conflueixin,

potser el capvespre aombrarà la platja

i l’home s’alçarà i, amb passes lentes,

se n’anirà, mentre les barques tornen

una a una i la sorra, amorosida

per l’escuma, n’acull les confidències.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.