15 de novembre de 2014
dissabte (7) d’en martí pol
Miquel Martí i Pol – SUITE DE PARLAVÀ (algú que espera)
Aquest potser és el port, i la cadència
també podria ser la de les barques
que salpen i es dispersen, solitàries,
fendint l’espai a ritme lent d’onada.
Algú, de terra estant, dibuixa signes
i assaja una remota singladura,
navegant de secà, que no pot dur-lo
més enllà de la taula i el paisatge
d’un vell cafè que el record magnifica.
Jo, que m’ho miro tot des de les roques,
conjuraré endevins perquè em desxifrin
els camins que el vent traça damunt l’aigua
i els miratges de llum que l’home, en somnis,
dibuixa al marbre blanc.
Quan conflueixin,
potser el capvespre aombrarà la platja
i l’home s’alçarà i, amb passes lentes,
se n’anirà, mentre les barques tornen
una a una i la sorra, amorosida
per l’escuma, n’acull les confidències.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!