tempus fugit

de tot i de res

20 de novembre de 2014
0 comentaris

les ànimes dels vestigis

Darrere els hermètics finestrals del vell casalot, deu d’haver-hi amplies estances immerses en la foscor i, qui sap si alguna ànima de les que les havia posseït plenes de llum no segueix habitant-les entretenint-se recitant poesies, entre altres, el vell bell poema, “Les Finestres”de Kavafis

En aquestes cambres obscures on passo

dies que pesen, camino amunt i avall

per trobar les finestres. Quan s’obrirà

una finestra serà un consol.

Però de finestres no se’n obren, o no les sé trobar.

Potser val més que no les trobi!

Potser la llum seria un nou turment.

Qui sap quins nous afers no mostraria.

(traducció d’Alexis E. Solà)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.