tempus fugit

de tot i de res

ara com ara

4 de març de 2016

Ara, i sense adonar-nos-en, la servitud al turisme també ha envaït aquells antics camins de terra i pedres transitats pels amants incondicionals de la llacuna de s’albufera des Grau. Ara la majoria dels trajectes d’aquests camins per la zona humida més important de Menorca, s’han vist substituïts per ecològiques passarel•les on transita la població i

Llegir més

ja n’hi ha prou de tabarra dels pirates al servei de l’Ibex-35

3 de març de 2016

Quan els discursos de certs debats considerats transcendents pel funcionament polític del país no t’interessen ni tan sols reconeixent que alguns poden ser encoratjadors, t’adones que des de fa temps ja els has catalogat com encobertament falsos i barroerament ridículs per aconseguir atreure el personal de la resta de partits que representen la ciutadania que

Llegir més

dominical becaina canina

2 de març de 2016

En un racó del mercat de vell dels diumenges a es Freginal de Maó, una Nancy d’estètica Star System del cinema nord-americà dels 50, comparteix prestatgeria amb un retrat del resistent Gerónimo (1829-1909), líder apatxe que va lluitar contra Mèxic i Texas defensant les terres tribals. La nina, l’indi i altres objectes, van atraient la

Llegir més

del buit als vuits

1 de març de 2016

  Un cop acceptada l’esclavitud turística nàutica emergent, els grans creuers han anat transformant la configuració de les zones portuàries adaptant-les per encabir-los sigui rehabilitant espais o creant-ne de nous. En temporada alta el moviment marítim és espectacularment intens, lucratiu i també per a segons qui, atabalador i, en la baixa relaxadament moderat, improductiu i,

Llegir més

lluminositats contaminants

29 de febrer de 2016

Mira que seria bo de fer, baratar els fanals de l’enllumenat elèctric públic del port pels ecològics que s’alimenten de les energies solar i eòlica de les que Menorca, tant d’una com de l’altre, en va sobrada. Exemples d’oferta sostenible que ja funcionen no escatimen però, fer el canvi cal que sigui rendible a la

Llegir més

l’art de la terra

26 de febrer de 2016

La platja plena de restes de posidònia assecada, retxes de tots els colors del blau en la mar, i el sostre d’un serè cel, poden quedar plasmats en una foto de més o menys qualitat. Ara, només cal una mica d’imaginació recordant l’aroma de salnitre el xisclet d’alguna au i una remor de tímides ones

Llegir més

retall de filat espinós oxidat i, el ja s’ho faran!

25 de febrer de 2016

Només són un parell o tres de metres de filferro encorbat al seu caprici enfonsat al final de la colàrsega del port sobresortint mig cercle rovellat emmirallant-se, a la superfície de l’aigua sota un sol resplendent. L’oxidat cable, si ningú té cura de treure’l, de mica en mica anirà contaminant l’entorn marí i visual una

Llegir més

l’hidroponia

24 de febrer de 2016

Als Vergers de Sant Joan també trobem un extens camp de cultiu de la modalitat de l’encapçalament. És curiós i fa patxoca veure els llargs taulells a l’alçada de les mans separats per estrets passadissos que conformen l’elevada plantació de maduixes o maduixots adaptada a les sofisticades tècniques de conreu que, pensant-ho bé, suposes són

Llegir més

enxampat!

23 de febrer de 2016

Les aus, sempre en alerta, si no disposes d’un teleobjectiu que dissimuli la teva presència són difícils d’atrapar. A vegades però, tot s’ajunta, la càmera en mà, l’ocell enfeinat i, temps d’enfocar i disparar al mateix moment de l’encreuament de mirades mil•lèsimes de segon abans de, mai millor dit, sortir volant. Sigui un petit pardal

Llegir més

elucubracions

22 de febrer de 2016

Un dia estiuenc d’hivern t’atures a una platja per reviure la flaire de salnitre i copses que lluny, formant part de la solitària cala, també hi ha una persona. En principi, creus que el mateix pensament l’ha dut al mateix lloc però, com que el cap no para mai, barrines que potser s’esvaeix una estona

Llegir més

l’avantatge de ser actiu

19 de febrer de 2016

Potser al principi de dirigir-se a la tanca on té l’hort, l’home matiner se’l vegi sostenint-se com cal a la crossa que duu, però, després de burinar fent collita pels àpats o algun arranjament al sembrat, de tornada, totalment desentumit, ja se’l veu  eixerit i àgil utilitzant  només  la funció opcional de bastó, del lleuger

Llegir més

figuera campanera (1)

18 de febrer de 2016

Estenent les branques, la figuera acull el pal de telèfon que un dia va ser el cos d’un espigat pi. Aquest fet real en mig del camp, potser perd la importància i significat que de ben segur trobaríem veient-lo plasmat en algun lloc d’un quadre o grafit sorgit d’una ment i mans artístiques socialment compromeses

Llegir més

si no fos

17 de febrer de 2016

Si no fos per la modernitat del pantalà, l’avançada tècnica de la càmera de fotografiar que s’adapta, fent un clic, al blanc i negre, sèpia o color de la imatge, seria fàcil de transformar-la dient que és una toma de finals del segle XIX o principis del XX al port de Maó. Si no fos

Llegir més

placebo gens ni mica enganyós

16 de febrer de 2016

A vegades pels estrets camins veïnals de paret seca, ullastres d’un i l’altre cantó agombolen les cúpules formant un enigmàtic túnel. Si és un dia gris i l’ànima està tocada, encara l’entristeix més però, si el dia és assolellat, malgrat la tristor, la llum final del túnel, com la innòcua i saludable píndola placebo, pressiona,

Llegir més