tempus fugit

En vida contemplarien el món sense ni tan sols pensar el potencial de niciesa de bona part de la humanitat.
Amb una trampa o un tret, sense necessitat de satisfer la fam, algú els va arrabassar la vida, i com tal de lluir la proesa, van ser acuradament dissecats, qui sap si durant un temps, amb finalitat científica o no; la qüestió és que ara, col·locats els fràgils cossos erectes i ulls oberts mancats ja de vida, rere enterbolits vidres d’un finestral a peu de carrer, compungeixen més d’una mirada exterior carregant el sentiment de vergonya per ells, els sàdics, que sense utilitat primer alimentària i ara pedagògica, els han fet això.