De la foto, 20-2-14, ja fa ben bé més d’un parell d’anys. Per la manera de caminar se’t notava que estaves fet un nyap, i quan vas estirar-te al banc al cantó on el sol, tot estrenat el dia descarregava calor, vaig pensar – mira!, un altre que també està atapeït de reuma. Com que
Una té preferències heretades genèticament per l’entitat esportiva que emblemàticament se la denomina “més que un club”, però quan a les notícies reprodueixen la desmesurada cridòria entusiasta del que retransmet el partit per Catalunya Ràdio, el Sr. Puyal, una mena de vergonya pels altres s’apodera de tu i voldries fondre’t tot pensant que si allò
Tenen eixerida les criatures l’entrada i, amb una mica més de coneixements, la sortida de la ludoteca. Tenen eixerida, l’edat d’aprendre amb curts guions de fantasia il•lustrats espectacularment, allò que les farà viure envoltades d’una segura comoditat, si fan cas del missatge amable que el protector -malauradament a vegades hiperprotector- mon adult les fa arribar.
La data de captura de la imatge, diu 24-2-2017 07:55 i, gràcies a la boira ambiental d’aquell dia, l’enllumenat del carrer guanyà protagonisme al del sol i, una que va ser educada rebent fins i tot esbroncades en l’adolescència i joventut, en apagar el llum de casa sempre que no l’hagués de menester, ara pateix
Pràctiques d’exterior del curs de fotografia amb dirigida captació d’imatge col•locant, entre barques de pesca i llaguts, les que fan de model per arrodonir la toma. Un regal enxampat des de la barana de dalt del mirador perquè el conjunt s’ho mereix ni que sigui fet des d’un elemental coneixement del funcionament de la càmera
Ben repapats damunt la paret seca i, dins i fora de casa ben apeixats, no per això si un ocellet o sargantana despistats s’apropen, us desdireu, és més, malgrat no tenir-ne ganes, ni que sigui per quedar bé entre vosaltres, de ben segur que, felinament, a l’un i l’altre, el foragitareu o atrapareu.
Sortosament, aquest exemplar d’au, enguany se n’ha sortit de la cacera modalitat de filats, autoritzada dins del període hàbil que comença el 18 d’octubre i acaba el 31 de gener segons s’informa en el BOIB, La percepció del fet que el temps de viure d’algunes espècies d’animals és breu comparat amb el dels humans, no
Avui és la Diada de ses illes. Ahir en l’entrega de medalles d’or i premis Ramon Llull, les entitats i persones guardonades, el públic assistent a la sala i els membres del govern presidint l’acte, van escoltar amb atenció els emotius i sincers discursos dels premiats amb la sort afegida que Maria del Mar Bonet
L’existència d’una antiga cisterna o pou de camp engolida ara dins la zona verda del poble des Mercadal, motiva el lluïment de convertir el vestigi en una bucòlica composició de materials formes i usos cent per cent característics de sa Roqueta.
No hi ha dubte que les circumstàncies de l’arrelada corrupció dins i fora del reialme o de bona part de la classe política i jurídica, han catapultat el cas Nóos més enllà de l’arxipèlag balear i la part espanyola corresponent a la península Ibèrica, cap a Europa i la resta del planeta. Després de l’últim
Per concloure el recull fotogràfic, rebuscant per Internet m’ha sortit un vídeo del canal You Tube, tot s’ha de dir però, molt enterbolit vés a saber per què, del “Multitudinario Mitin de la CNT-AIT (English subtitles) Barcelona, Montjuic 2 de julio 1977 (1/2)”, per la qual cosa si teniu interès o curiositat de veure’l, escoltareu
d’indymedia org.: Las ideas-fuerza sobre las que se basó el mitin eran una mezcla de las diversas sensibilidades que recorrían la CNT en aquellos momentos. Los discursos de la “generación exiliada”, representada por Federica Montseny y por José Peirats, eran discursos que por su valor simbólico merecían el respeto de la militancia más joven (sin
Seguint a l’enllaç d’indymedia org.: “Banderes vermelles i negres de la CNT; negres dels grups àcrates; catalanes, andaluses i gallegues foren desplegades per aquest ordre durant tot el míting que començà amb el cant d’”A las barricadas” (Avui, 3 de juliol de 1977)”.
He trobat escassa informació per les xarxes d’aquest fet, ja se sap, l’anarquisme i la premsa convencional no congenien gairebé mai ni gairebé bé i, si un dia ho arribessin a fer, qui sap si els uns i altres i sobretot, la societat en general, no hi sortiríem guanyant. A indymedia.org recullen aquesta informació: El
L’article de Mercè Ibars, Luce Vigo ‘in memoriam’, m’ha donat peu a penjar al bloc les fotos realitzades en una d’aquelles assistències als actes de més afinitat ideològica on anaves per reafirmar -malgrat puntual actitud contradictòria d’alguna persona en allò de la teoria i pràctica -, que tal vegada discretament, en la qüestió de la