tempus fugit

(A), cauen quatre gotes mal comptades però a l’indret on sembla que n’han caigut de més mesurades guaitem que, la verdor perenne resistent dels matolls, la fusta d’ullastre de la vella barrera i les pedres de la conservada paret seca els hi revifen els colors de la matèria, sense mencionar -perquè en una imatge és imperceptible- l’olor de natura com el de tot arreu dels territoris del món on encara en queda i també, encara i sortosament, amb absència dels conflictes.
(B), allí on els conflictes o les conseqüències hi estan presents, després de quatre gotes caigudes, l’angoixa ocultarà totes les sensacions i qui sap si la necessitat de supervivència, faci que aquelles persones que algun dia les tingueren no les oblidin, i aquesta, i no altre, sigui la locomotora de perduració on s’enganxen per continuar lluitant, no només per recuperar-les, sinó que també per deixar-les, als seus, com a llegat sensitiu del benestar.