tempus fugit

Així, lliures i en grup picotejant-ho tot amb repetitiu moviment convulsiu sembleu més dignes –però no ho sou- que els vostres germans captius en enormes naus industrials per la reproducció i cria desmesurada de l’empresariat avícola avar d’aconseguir més per, mai millor dit, menys ètica animalista.

Com sempre, la Viquipèdia ens parla de vosaltres i dels ancestrals orígens des de fa més de deu mil anys especificant: Característiques morfològiques. Comportament. Cant. Reproducció. Incubació i gestació. Incubació artificial. Cria. Races de gallines domèstiques. Evolució i filogènesi. El gall a la cultura. Literatura. Música…, i com que als territoris de parla catalana es conserven algunes races autòctones de gallines i galls, no puc d’estar-me  de repetir aquí cada una de les denominacions: Gallina del Penedès, del Prat, eivissenca, empordanesa, mallorquina, menorquina, gallina nana flor d’ametller, paradís, valenciana de Xulilla, valenciana de cinc dits, alacantina, gallina de perdiu joia de Tibi, monovera, il·licitana i, gallina serrana.