tempus fugit

Després d’una tramuntanada, l’anticicló de la tardor tot i calmar les remogudes aigües del port, no s’està de banyar de rosada el litoral el camp i els pobles de Sa Roqueta oferint, a més a més, alguna sortida de sol envoltada d’espessa boira humida i qui sap, si per això, qui és afortunat en posseir una barqueta, no desaprofita l’ocasió per navegar una estona a cop de rem fent anar el sistema muscular amb intenció d’eludir o retardar el patiment d’una artrosi tan generalitzada entre la població illenca i això, ens fa suposar que al barquer de la imatge, la silent solitud li permet la gairebé perfecta concentració per a dur a terme rítmicament el saludable exercici de manteniment i, tanmateix, les badocaries que d’en terra el contemplin, instintivament intensifiquin el pas o allarguin la passejada per intentar, en secà, fer (com jo) el mateix.