tempus fugit

Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.

Era, el plaer de, cigarreta en mà, estar sol·liciti i prest dempeus al lloc de feina.

Era aquell popular talonari d’albarans justificadors del tràfec de productes agraris.

Era aquella directa mirada de “noi conquistador” de la pel·lícula complementada pel somriure amable del “segon actor” al fet de ser fotografiats alterant-los, breument, l’activitat quotidiana.

És l’enigma 106, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.