tempus fugit

Aprofitar cassoles esquerdades olles i pots abonyegats per encabir-hi llavors, és un art que requereix l’enginy i bon gust de la persona que ho fa per guarnir o no, l’entorn del seu habitatge, i quan això, a més a més, ho feia una dona tocada amb la vareta màgica per a ser poeta, aquí teniu el resultat:                                                                                                    de Maria-Mercè Marçal, Llengua abolida (tombant I)  

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’adzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d’amors i d’altres coses…