tempus fugit

DESFER LA CASA

Deixàvem marxar els mobles a cap preu,
la pisa i el vidre delicat del trinxant,
el somier i el capçal del llit parat per engendrar
i per morir, sota d’un santcrist torturat.

Tu vares recollir una foto amb vores dentades
que va saltar del calaix d’una tauleta de nit
i anomenaves d’un a un els morts que hi somreien
mentre els desmuntàvem el seu escenari de vida.

La llum d’hivern traspassava la claraboia
de l’ull d’escala
i a tu i a mi ens pesava, en algun plec del cos,
una certa traïció.
Mercè Voltas i Camprodon